Actualitat ICRA

- L’estudi està aplicat a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), ja que la ciutat forma part del projecte Edible Cities Network

- En aquesta ciutat els horts urbans podrien arribar a generar fins a 3.500 llocs de treball i el 50% dels aliments frescos consumits.

- Entre altres beneficis, l’agricultura urbana també reduiria el risc d’inundació, milloraria la infiltració de sòls i la retenció d’aigua.

Un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA) avalua els beneficis d’omplir les ciutats d’horts urbans. La recerca, publicada a ScienceDirect d`'Elsevier, l'han fet els investigadors d'ICRA-CERCA, Josep Pueyo-Ros, Quim Comas i Lluís Corominas, en col·laboració amb la Universitat de Ljubljana.

L'estudi està aplicat a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), ja que la ciutat forma part del projecte Edible Cities Network [Xarxa de ciutats comestibles], on també s’emmarca la recerca realitzada. Això, no obstant, els autors asseguren que és extrapolable, almenys, a la resta de ciutats mitjanes de la geografia catalana i del nord del Mediterrani.

El projecte de recerca ha simulat 11 escenaris en diferents espais de la ciutat que s’omplen progressivament d’horts urbans: jardins privats, parcel·les sense construir i teulades planes.

Així mateix, han anat variant el percentatge d’horts comunitaris i comercials a cada escenari.

En el panorama més optimista, per al cas de Sant Feliu de Llobregat, els horts urbans podrien arribar a generar fins a 3.500 llocs de treball i el 50% dels aliments frescos consumits a la ciutat. Complementant d’aquesta manera tota la producció que ja té lloc al Parc Agrari de la mateixa ciutat.

Però els beneficis no s’aturen aquí. Els investigadors també han calculat que l’agricultura urbana reduiria de manera significativa el risc d’inundació, milloraria la infiltració de sòls, la retenció d’aigua i incentivaria la instal·lació de sistemes de captació d’aigua de pluja per al rec d’aquests mateixos horts.

Altres beneficis estimats serien la reducció de l’illa de calor urbana, un millor accés a espais verds de qualitat en el cas dels horts comunitaris o la millora de la qualitat de l’aire gràcies a la fixació de partícules contaminants com ara el diòxid de nitrogen.

Els investigadors conclouen que els beneficis de l’agricultura urbana depenen molt del tipus d’hort, així com de la seva localització dins la trama urbana. Josep Pueyo-Ros, principal autor de l’estudi, considera que “per maximitzar els potencials beneficis de l’agricultura urbana cal que les ciutats trobin noves formes de planificació estratègica que permetin unir la visió integral de ciutat pròpia de la planificació urbana amb la naturalesa fragmentada dels horts urbans”.

L’estudi no té implicacions directes en les ciutats al tractar-se d’una simulació d’escenaris ficticis. Tanmateix, els autors estan convençuts que pot ajudar a convèncer ajuntaments i governs regionals del paper que pot jugar l’agricultura urbana en la transició ecològica tan necessària en les nostres ciutats.

Consulta aquí l'estudi publicat a ScienceDirect