28/06/2021
Els rius d’Europa són un element clau en la transferència de residus mal gestionats que desemboquen al mar, segons l’estudi Floating macrolitter leaked from Europe into the ocean, liderat per Daniel González i Andrés Cózar, de la Universidad de Cádiz (Spain), amb l’European University of the Seas (SEA-EU) i DG Joint Research Centre of European Commission (DG JRC); i publicat aquest mes de juny per la revista Nature Sustainaibility. Compta amb la participació de 22 institucions de 12 països, entre les quals l’Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) amb el seu director Damià Barceló, un dels referents més solvents en l’anàlisi dels rius ibèrics.
El nou estudi publicat revela que els països d'alts ingressos es troben entre els que més contribueixen a abocar més macroresidus flotants al mar. La majoria són objectes de plàstic que arriben des de petits rius, rierols i l'escorrentia de la franja litoral. El monitoratge en 42 rius d'11 països europeus proporciona la major base de dades existent sobre entrades de residus a l'oceà, que permet afirmar que Europa envia al mar més de 600 milions de macroresidus flotants (objectes > 2,5 cm) en un sol any. 8 de cada 10 objectes, més del 82%, són de plàstic, incloent-hi plàstics d'un sol ús, ampolles, envasos (com els embolcalls d'aliments) i bosses. Gairebé el 40% dels residus flotants són trossos de plàstic (fragments d'altres objectes més grans), i això vol dir que molts plàstics comencen a fragmentar-se en les conques dels rius, abans d'arribar a l'oceà.
Damià Barceló, director de l’ICRA i professor investigador d'IDAEA-CSIC, evoca que l’equip de l’ICRA va examinar el Llobregat i el Besòs, cada setmana, del setembre de 2016 a l’octubre de 2017, amb uns 45 minuts d’observació per veure quin tipus de residus hi flotaven i baixaven pel riu. Ampolles i bosses de plàstic era el que més abundava. Les aportacions de tots dos rius al mar Mediterrani representen de 0,4 a 0,6 tones de plàstics per any. El Llobregat sempre n’aporta més”. [Nota de premsa relacionada: Un estudi revela que els rius Llobregat i Besòs aboquen al mar aproximadament mitja tona de plàstic a l'any]
Barceló afegeix que “una altra novetat és que la majoria dels estudis realitzats fins ara utilitzaven models o estimacions. I, en canvi, aquest s’ha realitzat a partir de mesures preses a cada riu. Aquest és sens dubte el valor més rellevant i més real de l’estudi iniciat el 2017. De tota manera si es fes ara, a causa de l’ús massiu del plàstic per la Covid-19, les dades serien pel cap baix un 30% més elevades”.
CONSIDERACIONS
Aquest treball se centra en el continent europeu, una de les àrees amb el més alt estatus econòmic i amb els més alts nivells de gestió de residus del món. S’estima l’abocament de residus europeus al mar cada any en una forquilla que va entre 307 i 925 milions d'elements de residus. Cal considerar aquesta estimació com a conservadora, perquè no s’han tingut en compte ni les entrades sota la superfície oceànica ni esclats de breus emissions, vinculats a fortes precipitacions i episodis sobtats.
La distribució de la FML (freqüència de macroresidus) dins d’Europa destaca per l’aportació de les petites conques costaneres (entorn de 100 km2), que era més gran del que s'esperava en anàlisis anteriors. El fet que la gran càrrega de macroresidus es filtri des dels països de renda més alta, i suposadament amb les millors taxes de gestió de residus, indica que els esforços actuals per controlar la contaminació de les deixalles marines continuen sent insuficients.
A més de millores en infraestructures de gestió de residus i serveis, són necessàries mesures per reduir el consum de plàstics i evitar els residus per controlar la contaminació de plàstics a la costa i en els entorns marins. També és important considerar que una fracció notable dels residus plàstics generats i recuperats pels països de renda més alta s’envien a països emergents i en desenvolupament per reduir la pressió sobre els seus sistemes de gestió, mentre comprometen la salut dels ecosistemes i de les persones dels països destinataris.
Els resultats obtinguts demostren la importància de regular el creixement insostenible de la producció de plàstic i del seu ús, en particular de productes plàstics amb un baix valor de reciclatge.
A la vista que els corrents de residus continuen creixent a bon ritme i no acaben de funcionar ni els sistemes de recuperació ni els sistemes de tractament, tant en els països de renda alta com baixa, cal recomanar una regulació internacional més estricta, amb l'objectiu d'evitar els residus i la valorització, per salvar efectivament les importants llacunes existents a curt termini. És a dir, la incapacitat dels països amb sistemes de reciclatge ben desenvolupats per controlar l’abocament de residus en el medi ambient també referma la necessitat de regular la producció i l'ús de plàstics a escala mundial.
En conclusió, el filtratge dels macroresidus que des d’Europa s’aboquen al mar és una qüestió que va més enllà dels grans rius i els països de renda alta.
La monitorització utilitzada a gran escala, en el marc d’una gran varietat de conques fluvials i de països, ha demostrat la capacitat de proporcionar valors de referència per avaluar l'èxit de futures mesures de prevenció i mitigació a Europa, que podria ser especialment útil per al desenvolupament de la normativa europea. com el MSFD26, el WFD27, l'Estratègia Europea per als Plàstics dins una economia circular o dins la Directiva sobre plàstics d'un sol ús .
Aquest estudi, liderat per Daniel González i Andrés Cózar, està integrat per 22 institucions de 12 països. A més de la Universidad de Cádiz (Spain), hi està implicada l’European University of the Seas (SEA-EU); DG Joint Research Centre of European Commission (DG JRC); Agricultural University of Tirana d'Albània; IDAEA-CSIC / ICRA i Paisaje Limpio Association d'Espanya; Águas de Gaia, OIKOS, University of Coimbra i University of Porto de Portugal; Surfrider Foundation Europe, University of Toulon and University of Perpignan Via Domitia de França Biophysics Institute - CNR, Institute of Marine Sciences - CNR i ISPRA d'Itàlia; Middle East Technical University de Turquia; Tbilisi State University de Geòrgia; State Oceanographic Institute de Rússia; Ukrainian Scientific Center of Ecology of the Sea d'Ucraïna; Carl von Ossietzky University of Oldenburg d'Alemanya; Institute of Oceanology Polish Academy of Sciences de Polònica i University of Aegean de Grècia.
A part dels coautors, els investigadors aquí presents són: Georg Hanke, Josué Viejo, Carmen Morales-Caselles, Rigers Bakiu, Damià Barceló, Filipa Bessa, Antoine Bruge, María Cabrera, Javier Castro-Jiménez, Mel Constant, Roberto Crosti, Yuri Galletti, Ahmet E. Kideys, Nino Machitadze, Joana Pereira de Brito, Maria Pogojeva, Nuno Ratola, Júlia Rigueira, Elisa Rojo-Nieto, Oksana Savenko, Rosanna I. Schöneich-Argent, Grzegorz Siedlewicz, Giuseppe Suaria i Myrto Tourgeli.
 |
Distribució espacial de la càrrega de macroresiduos flotants des d'Europa a l'oceà segons les estimacions mitjanes dels models.
|
 |
L'estudi és la portada del Nature Sustainability de juny |