Actualitat ICRA

Publicació de les conclusions del seminari en línia que va organitzar l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), el proppassat 17 de març de 2022, en relació amb la importància de les aigües subterrànies tant en l’abastament de les necessitats humanes com ecològiques, posant l’accent en el seu rol en l’abastament i en els nous reptes que sorgeixen tant en l’àmbit de recerca com de la gestió d’aquest recurs.

L’activitat, que va comptar amb la participació de 83 assistents, s’emmarcava en la celebració del Dia Mundial de l’Aigua 2022 dedicat enguany a l’aigua subterrània. Per a la sessió es va comptar amb la col·laboració dels ponents Emilio Custodio (UPC, ULPGC), Mireia Iglesias (ACA), Lluís Sala i Agustí López-Fàbrega (CCB-Gi), Anna Menció (UdG), Albert Soler i Gil (UB), Ester Vilanova (Amphos 21), Viviana Re (Universitat de Pisa), Damià Barceló (ICRA) i Josep Mas-Pla (ICRA, UdG).

Els missatges més destacats dels experts van ser els següents:

• Les aigües subterrànies constitueixen un recurs vital, sovint de bona qualitat, i una reserva estratègica a llarg termini, existint un conflicte entre els usos humans i ambientals que cal resoldre des del coneixement i la recerca.

• Aquest recurs presenta una explotació intensiva a molts indrets, generant problemes tant de quantitat com de qualitat. Els problemes que se’n deriven cal resoldre’ls des d’una complexa governança i una planificació adient.

• A nivell de conques internes de Catalunya, un 82% de les masses d’aigua subterrànies presenten un bon estat quantitatiu, percentatge que es redueix a un 43% de masses en bon estat qualitatiu. El principal problema qualitatiu és la contaminació per nitrat.

• El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de les Conques Internes 2022-27 recull les necessitats, les pressions i impactes i les propostes de mesures pertinents. Juntament amb el Pla de Sequera de 2020, el Pla de Gestió valoren les aigües subterrànies com un recurs estratègic per garantir l’abastament i la preservació ambiental.

• La visió local de la gestió del recurs, com en el cas de la Costa Brava, s'ha de fonamentar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. A més, caldrà donar més rellevància als aspectes hidrosocials dins els esquemes de planificació i tendir cap a un model transversal, descentralitzat, integral i adaptatiu del cicle de l’aigua.

• Molts ecosistemes aquàtics depenen dels fluxos d’aigua subterrània per a mantenir la seva biodiversitat. El flux subterrani aporta els volums d’aigua necessaris quan la precipitació és escassa i regula els cicles hidrogeoquímics, entre ells la desnitrificació, i permet un correcte desenvolupament dels hàbitats.

• Les aigües subterrànies han estat exposades a l’entrada de substàncies contaminants durant dècades, de manera que la massa de contaminants acumulada genera un problema greu amb una inèrcia que pot persistir durant dècades, malgrat els processos d’atenuació natural que eliminen (lentament) diversos tipus de contaminants. La descontaminació in-situ o ex-situ són 2 solucions puntuals de millora de la qualitat de l’aigua subterrània basades en una gran diversitat d’estratègies tecnològiques. És necessari un canvi de paradigma amb solucions que es basin, sempre que sigui possible, en reproduir processos naturals que augmentin la resiliència dels ambients aquàtics a la pèrdua de qualitat, i a integrar el concepte d’economia circular a les actuacions de descontaminació.

• La recerca és la base del coneixement i de la gestió. Els mètodes d’intel·ligència artificial aplicats a la gestió hidrològica basats en l’aprenentatge automàtic (machine learning) posen en valors les bases de dades i permeten predir resultats amb un baix cost i un alt grau de confiança, complementant tant el treball de camp i la informació que se’n deriva com els models conceptuals i numèrics que descriuen els processos hidrogeològics. És un enfocament nou del coneixement hidrogeològic i, per tant, amb un gran potencial en la gestió dels recursos hídrics.

• Les necessitats i perspectives de les persones, integrades en grups socials i econòmics diversos interconnectats entre ells, són un dels aspectes més importants i alhora menys considerats en els plantejaments de gestió hidrològica. L’aigua, com a recurs escàs, genera conflictes entre els usuaris. La perspectiva socio-hidrogeològica aporta la mirada transdisciplinària, basada en el coneixement i l’anàlisi de dades hidrològiques i socials, que permet enfocar-los i resoldre’ls superant l’esglaó entre ciència i societat.

• Cal, doncs, fer visible l’aigua subterrània enllaçant ciència i societat i fomentant la governança. En aquest context, cal reconèixer les comunitats d’usuaris com a exemples d’èxit on es fa un treball dia a dia associant usuaris i gestors. Sense aquesta tasca quotidiana d’observació, registre de dades i planificació, l’abús de les aigües subterrànies, resultant del desconeixement del cicle de l’aigua, pot derivar en conseqüències de difícil solució.

Finalment, durant el seminari es va tenir un record pel professor Dr. M. Ramón Llamas Madurga (1931-2022) que amb el seu mestratge va desenvolupar la Hidrogeologia a l’Estat i arreu del món i ha estat un referent científic i personal per a moltíssimes persones vinculades a l’aigua subterrània.

El vídeo complet de les jornades es pot veure al canal youtube de l’ICRA: https://www.youtube.com/watch?v=rflV1eQuX9Q