Actualitat ICRA

El conflicte armat russoucraïnès és un esdeveniment mundial dramàtic. A part de la pèrdua de vides, el conflicte actual té un impacte enorme sobre el medi ambient, l'economia i la societat. El conflicte ha provocat una onada d'esdeveniments amb implicacions a nivell mundial, especialment en energia i alimentació, amb una recessió mundial i una possible estagflació, que no té cap precedent des de 1970. L'escalada d’aquest conflicte està imposant greus amenaces per assolir els Objectius de Desenvolupament S (ODS) marcats per les Nacions Unides (ONU), no només als països directament implicats en el conflicte, sinó també a altres països, especialment els que són més vulnerables a la crisi econòmica.

El manifest, publicat recentment com a editorial a la revista Geography and Sustainability, The Russian-Ukrainian armed conflict impact will push back the sustainable development goals, el subscriuen sis experts internacionals, entre els quals destaca Damià Barceló, director de l’ICRA-CERCA de Girona, Paulo Pereira, de la Universitat Mykolas  Romeris de Vilnius, Lituània, Wenwu Zhao, de la Universitat Normal de Pequín, Lyudmyla Symochko, de la Universitat Nacional Uzhhorod, d’Ucraïna, Miguel Inacio, de la Universitat Mykolas  Romeris de Vilnius, Lituània, i Igor Bogunovic, de la Facultat d’Agricultura de Zagreb, Universitat de Zagreb, Croàcia.

Els experts analitzen pas a pas els impactes del conflicte russoucraïnès en els ODS biofísics, els ODS socials, els ODS econòmics i l’aliança necessària per assolir els ODS marcats per l’ONU.

L'impacte del conflicte russoucraïnès en els ODS és variable. Els ODS de la Biodiversitat –degradació del sòl, canvi climàtic, pèrdua de diversitat– es veuen molt afectats a nivell regional (Rússia, Ucraïna, països del voltant i de la Unió Europea). Els ODS socials –pobresa, pèrdua de vides, aliments, segregació, vulnerabilitat, salut– es veuen afectats a nivell local (p. ex., l’ODS 3 de salut i benestar; l’ODS 4 d’educació de qualitat) i a nivell global (p. ex., ODS 2 de fam zero).

Finalment, el conflicte armat russoucraïnès té implicacions a nivell mundial pel que fa als ODS econòmics –crisi, preu de l’energia, atur, sancions, desigualtat, inflació–. Els impactes del conflicte en curs són creixents a les ciutats destruïdes, amb les infraestructures de l’aigua i la sanitat destruïdes i una pol·lució desbocada arran d’explosions, dins les ciutats i en incendis forestals. Les incerteses es multipliquen al Mar Negre, per donar un exemple, que afecta Ucraïna, Romania, Bulgària, Turquia, Geòrgia i Rússia, amb més de 3.000 dofins morts. La pau és imprescindible per assolir els ODS de l'ONU el 2030.

Amb l'establiment dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de l'ONU, s’expressa la lluita per un món millor i més pròsper per a tothom, on tothom pugui conviure amb les diferències. Per a molts països, la COVID-19 va frenar el ritme d'assoliment dels objectius establerts per al 2030. A més, el món ja estava lluitant abans de la COVID-19.

Tanmateix, les disputes polítiques i els conflictes armats restringeixen la coordinació i la cooperació internacionals per al desenvolupament sostenible.

Durant les últimes dècades, els conflictes o guerres a Líbia, l'Iraq, Kosovo, l'Afganistan i altres països tenien un impacte significatiu en el desenvolupament regional i global.

Amb l'aparició d'aquest conflicte, la capacitat de diverses nacions d'assolir els ODS marcats per a l'any 2030 poden arribar a ser inassolibles.

El conflicte va frenar la recuperació post-COVID-19 i va afectar negativament la consecució dels ODS regionals i mundials. Molts punts de l'article es basen en nous informes que tenen incerteses, fet que significa que l'impacte del conflicte armat russoucraïnès sobre els ODS és encara incert.

Tanmateix, hi ha efectes directes amb els quals hem de viure ara i, potser, anys en el futur. La pau és la base del desenvolupament sostenible. Sense pau no hi haurà ODS per al 2030 ni per al futur. Necessitem la pau per al futur del món.

Per a més informació: Cf. Versió online: https://doi.org/10.1016/j.geosus.2022.09.003

Sobre la revista Geography and Sustainability

Pretén servir com a punt de referència per desenvolupar, coordinar i implementar la investigació i l'educació interdisciplinàries amb l’objectiu de promoure el desenvolupament sostenible a través d'una perspectiva de geografia integrada. La revista fomenta una anàlisi més àmplia i un pensament innovador sobre la sostenibilitat global i regional mitjançant la connexió i la síntesi de les ciències naturals i humanes.

Geografia i Sostenibilitat donen la benvinguda a articles de recerca originals i d'alta qualitat, articles de revisió, comunicacions breus, comentaris tècnics, articles de perspectiva i editorials sobre els temes següents:

-Processos geogràfics: interaccions amb i entre l'aigua, el sòl, l'atmosfera i la biosfera i les seves variacions espai-temporals;

-Sistemes humans-ambientals: interaccions entre humans i medi ambient, resiliència dels sistemes socioecològics i vulnerabilitat;

-Serveis ecosistèmics i benestar humà: estructura, processos, serveis dels ecosistemes i els seus vincles amb el benestar humà;

-Desenvolupament sostenible: teoria, pràctica i reptes crítics en el desenvolupament sostenible;

-Geodades i models de sostenibilitat: geodades i models per donar suport al desenvolupament sostenible i la presa de decisions

Paulo Pereira , Wenwu Zhao , Lyudmyla Symochko , Miguel Inacio , Igor Bogunovic , Damia Barcelo , Editorial: The Russian-Ukrainian armed conflict impact will push back the sustainable development goals, Geography and Sustainability (2022), doi: https://doi.org/10.1016/j.geosus.2022.09.003

Paulo Pereira¹, Wenwu Zhao², Lyudmyla Symochko^3,4, Miguel Inacio¹, Igor Bogunovic⁵, Damià Barceló⁶

^-1Laboratori de Gestió Ambiental, Universitat Mykolas Romeris, Vilnius, Lituània

^-2Facultat de Ciències Geogràfiques, Universitat Normal de Pequín, Beijing 100875, Xina

^-3 Universitat Nacional d'Uzhhorod, Uzhhorod, Ucraïna

^-4Institut d'Agroecologia i Gestió Ambiental NAAS, Kíev, Ucraïna

^-5Facultat d'Agricultura, Universitat de Zagreb, Zagreb, Croàcia

^-6Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA-CERCA), Girona, Catalunya, Espanya