25/08/2022
Una expedició científica liderada per l'Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) estudia la destrucció de l’embornal de carboni als sediments del Mar d’Aral (Kazakhstan), el llac assecat més gran del planeta desaparegut en un 90% i considerat com un dels desastres ambientals més greus del segle XX.
Els llacs emmagatzemen grans quantitats de carboni orgànic als seus sediments, que proporcionen un servei ecosistèmic fonamental per a la societat: evitar l’emissió de CO2 cap a l'atmosfera. Tanmateix, quan els llacs s’assequen els sediments entren en contacte amb l’oxigen atmosfèric, incrementant l’activitat dels microorganismes que degraden la matèria orgànica. Això fa que el carboni orgànic atrapat als sediments s’alliberi en forma de CO2, destruint aquest embornal o dipòsit de carboni i contribuint al canvi climàtic.
L'objectiu del projecte que rep el nom d’Alter-C, i que és finançat per l’Agencia Estatal de Investigación, és comprendre com els dipòsits de carboni que es troben als sediments dels llacs s’alliberen quan aquests s’assequen. Per fer-ho l’equip liderat per l’ICRA, i integrat per membres del Laboratoire des Sciences du Climat et l'Environnement del CNRS francès, la Universitat de Màlaga i la Universitat d'Aarhus (Dinamarca), apliquen les metodologies més innovadores per a la mesura de l’emissió de gasos i de les existències de carboni.
Rafael Marcé, investigador de l’Àrea de Recursos i Ecosistemes de l’ICRA, explica que el fet de “conèixer com s’està alliberant a l’atmosfera l’embornal de carboni del Mar d’Aral ens permetrà estimar quin és l’efecte d’aquest procés en les concentracions de CO2 atmosfèriques a escala global, i pot esdevenir un argument molt poderós per recuperar el que havia estat el quart llac més gran del planeta."
L'expedició al Mar d'Aral del projecte Alter-C s’efectua durant 20 dies, del 26 d’agost al 15 de setembre, i “constitueix una fita científica de primer nivell, en tractar-se del primer estudi d'aquesta naturalesa que es porta a terme en tot el món” – afegeix Marcé.
L'equip d'investigació es trasllada a Kazakhstan i, amb l'ajuda logística de l’ONG Aral Tenizi, dedicada a la recuperació i protecció del Mar d'Aral, recorre l'antiga llera del llac ara sec i convertida en un desert inhòspit de la mida d'Irlanda, per recollir evidències de l'alliberament de l'embornal de carboni. Això els portarà a fer un viatge de centenars de kilòmetres des de l'antiga riba del llac que es va començar a assecar a la dècada de 1970, fins al centre del llac, assecat durant la darrera dècada. Durant el trajecte, els investigadors recullen testimonis de sediments per mesurar el carboni alliberat i mesuraran emissions de CO2 i metà des de la superfície del nou desert.
Les persones que participen en l’expedició són Rafael Marcé (ICRA), Núria Catalán (CNRS), Enrique Moreno i Sofía Rodríguez (Universitat de Màlaga), Zhanna Tairova (Universitat d'Aarhus) i Makhambet Mukhtar (Aral Tenizi).
Al grup també s'hi uneix la documentalista audiovisual i biòloga Laura Carrau, que ja ha realitzat diverses campanyes científiques anteriorment i s'encarrega de l'enregistrament de material gràfic i audiovisual. Així, per una banda, durant l'expedició es pot facilitar material als mitjans de comunicació que ho sol·licitin i, posteriorment, es farà un documental sobre la recerca de l'equip científic al Mar d'Aral.
Foto d'arxiu de Rafael Marcé durant una sortida de camp de l'àrea de Recursos i Ecosistemes de l'ICRA
Autoria imatge: ICRA